Lamente haver començat el curs de baixa i totes les molèsties això ha pogut ocasionar.
Ha arribat el final d'una etapa en la meua vida, i tal com els vaig anunciar en l'última reunió del curs passat, ha arribat el moment de jubilar-me.
Guardaré al meu cap i al meu cor, els excel·lents moments que he viscut en la classe amb els seus fills i filles, les converses intel·ligents, els aprenentatges, la resolució de conflictes, la seua qualitat humana. Puc afirmar que ells i elles m'han ensenyat més que jo a ells.
I als pares i mares vull agrair-los la gran col·laboració que he tingut en el desenvolupament de la meua faena com a mestre.
Per tot, moltes gràcies,
Vicent Tamarit
PD. No és un adéu. Espere poder acompanyar-los en la seua graduació i veure'ls créixer al llarg dels anys. Gràcies pel regal. Els desitge el millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada